La resolució d'una càmera fotogràfica digital està limitada pel sensor de la càmera
que respon als senyals de llum, substituint el treball de la pel·lícula
en fotografia tradicional. El sensor es compon de milions de cubs que
es carreguen en resposta a la llum. Generalment, aquestes galledes
responen solament a una gamma limitada de longituds d'ona lleugeres, a
causa d'un filtre del color sobre cadascun. Cada un d'aquests cubs es
diu píxel,
i s'utilitza un algorisme de mosaic i interpolació per unir la
imatge de cada gamma de longitud d'ona per píxel en una imatge del GRB
on estan les tres imatges per píxel per representar un color complet.
Els dispositius CCD transporten la càrrega a través del xip fins a un convertidor analògic-digital.
Aquest converteix el valor de cadascun dels píxels en un valor digital
mesurant la càrrega que li arriba. Depenent del nombre de bits del
convertidor obtindrem una imatge amb més o menys gamma de color.
D'altra banda, els aparells CMOS contenen diversos transistors en
cada píxel. El procés de conversió digital es produeix en la pròpia
estructura del sensor, de manera que no es necessita un convertidor
afegit. El seu procés de fabricació és més senzill, i fa que les càmeres
que utilitzen aquesta tecnologia resultin més barates.
La quantitat de píxels resultant en la imatge determina la seva mida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada