dimecres, 24 d’abril del 2013

Videovigilància



El tipus de càmera de vídeo que usen els sistemes de videovigilància comprèn des dels sistemes més rudimentaris fins als sistemes d'alta tecnologia. Depenent de l'objectiu que volem que prenguin les nostres càmeres de videovigilància tenim un ventall ben divers:
-Càmeres blanc/negre amb o sense infrarrojos.
-Càmeres de color amb o sense infrarrojos.
-Microcàmeres (de la mida d'un cèntim d'euro).
-Minicàmeres (petites però bastant localitzables).
-Càmeres Domo (usades per posar-se en sostres de botigues, establiments comercials, fàbriques, etc..).
Totes elles tenen la seva pròpia sensibilitat a la llum, tipus de lent, nombre de línies de televisió, angle de visió, nombre de píxels, SNR, correcció damma, control de guany, consum, dimensions, pes i altres paràmetres que fa que sigui pràcticament impossible ajuntar tots aquests factors en valors similars perquè com hem dit anteriorment dependrà de l'ús que en volguem fer a l'hora de controlar una determinada situació.


Sensors externs

Aquest sistema permet conectar sensors externs d'alarma. En general, les càmeres disposen d'un complex sistema de detecció de moviment mitjançant una anàlisi. Aquest sistema permet diferenciar nivells de detecció de moviment en una escena.

Activament remot de dispositius

La majoria de sistemes de videovigilància disposen d'una sortida obert-tancat ens els servidors de vídeo, que es controla des del software de visualització que s'utilitzi en cada cas. Per tant, és possible la connexió d'un relè que manipuli.

Control d'accés a les dades

La seva funció principal és la de comprovar, inspeccionar i intervenir el pas o circulació de persones, objectes o vehicles a una zona o àrea de seguretat. Els avanços tecnològics preveuen un ampli creixement i evolució en aquests sistemes

Sistemes de programari intel·ligent

Depenent del tipus d'aplicacions hi haurà diferents tipus de programari dedicats a fer diverses tasques.
-Sistema perimetral: Basat en la detecció d'intrusos dins la propietat, individus sospitosos, creuament de barreres virtuals, etc. El sistema permet filtrar automàticament els canvis de llum, pluja, arbres que es mouen amb el vent, etc.
-Trànsit: Sistema dissenyat expressament per a la gestió d'incidències de trànsit, canvis de sentit de la marxa, vehicles mal parats, comptador de vehicles, etc.
-Sistema comptador: Encarregat d'enregistrar i controlar el nombre de persones que accedeixen en cada moment a un recinte, flux de gent i generació d'estadístiques per hora, dia o mes.
-Punt de venda: Es tracta d'un sistema adaptat a les necessitats de la PYME tals com les mitjanes i grans superfícies de comerç. Permet controlar les activitats de la caixa registradora per evitar irregularitats o estafes.
-Objecte abandonat: Anàlisis d'objectes abandonats detectats pel seu volum, el temps sense moure's, etc..
-Reconeixement de matrícules: Sistema de control d'accessos que restringeix l'accés de vehicles, emmagatzemat en una base de dades per a registres.


dissabte, 20 d’abril del 2013

La fotografia científica


És la que s'utilitza com a mitjà de registre i difusió de la realitat, i es considera un element de treball per comunicar ciència. En funció de la mida de la imatge resultant en relació amb la mida de l'objecte distingim entre fotomacrografia i fotomicrografia:


- La fotomacrografia és aquella que permet realitzar una imatge amb detall de subjectes i estructures de grans o petites dimensions, amb una relació d'ampliació de 1:1.


- La fotomicrografia és el registre d'objectes summament petits, difícilment visibles a simple vista, la imatge és projectada a través d'un microscopi i capturada amb una càmera inserida en aquest. Un dels pioners en aquesta tècnica va ser el metge francès Alfred Donné.



Des del punt de vista de la història de la ciència, la fotografia ha jugat un paper important. Va ser usant fotografies com es va aconseguir validar la Teoria de la Relativitat d'Albert Einstein. I captant imatges en les anomenades "cambres de boira" es van aconseguir fotografiar el 1931 protons i electrons. A més, retratant l'ADN mitocondrial hem aconseguit recentment reconstruir gran part de la història de la vida.

Una altra aplicació interessant és l'estudi del moviment amb imatges, en què va ser pioner Eadweard James Muybridge, que va emprar una bateria de 24 diminutes càmeres amb cintes lligades a disparadors que trencaven al pas d'un cavall per accionant càmeres de fotos seqüencialment i estudiar les seves moviments.

dimecres, 3 d’abril del 2013

El flaix

Un flaix és un aparell que emet polsos de llum de breu duració però molt forts, com si fossin llampecs. Bàsicament, el que fa, és carregar un condensador amb prou corrent per poder produir el pols i, quant rep l'ordre, passar aquesta energia a l'ampolla, que es com una espècie de petit fluorescent.




 S'utilitza habitualment en fotografia. Tot i que hi ha diverses formes de classificar-los, la mes corrent és per la seva forma de funcionar:
  • Manuals: Són els flaixos més elementals. Normalment no són regulables i cada vegada que es disparen donen tota la llum que poden.
  • Automàtics:És el següent pas després dels manuals. Els flaixos automàtics porten un sensor que mesura la llum reflectida pel motiu i tallen la llum ("s'apaguen") quan creuen que ja és suficient.
  • TTL: És l'evolució del flaixos automàtics; funcionen de la mateixa manera però en lloc de mesurar la llum utilitzant el seu propi sensor utilitzen un sensor intern de la càmera per mesurar la llum que està entrant a través del objectiu. Això els permet fer una mesura molt més acurada i independent del tipus d'objectiu que estem utilitzant.