Parts i funcions de la càmera fotogràfica

Tota càmera té una obertura a la part frontal i, en la seva part posterior, el material que serà impressionat per la llum. Alhora, està composta per:
- Caixa o cos de la càmera: Estoig tancat a la llum que constitueix el cos de la càmera, valgui la redundància.
- Pel · lícula. Material fotosensible que experimenta una alteració química quan és il · luminat. Aquesta modificació és la que té la informació visual de l'objecte en cada fotografia.
Hi ha diferents tipus de pel · lícules i diversos formats que determinen les característiques requerides del conjunt de raigs necessari.
- Diafragma: Dispositiu a base de laminetes mòbils intercalades, que es tanquen una mica per deixar pas a la llum perquè la pel · lícula es pugui imprimir. El diafragma regula aquesta llum segons uns nombres que pertanyen a les diferents obertures. Com més gran sigui l'obertura, aquests nombres són menors.
Obturador: Regula el temps que actua la llum sobre la pel · lícula sensible. Hi ha dos tipus:
- Central: Quan és al mateix objectiu
De cortineta o pla focal: Quan està col · locat davant la pel · lícula, com a part de la pròpia càmera i no l'objectiu. Correntment, com més llum hagi, menor serà l'obertura.
- Visor: Petita finestra per mirar per ella, pot tenir una lent pròpia o utilitzar un aparell que li permeti veure a través del cos de la càmera. Gràcies a ell, el fotògraf veu i compon el tema,
- Objectiu: Reprodueix, sobre la pel · lícula, el motiu. Pot acoblar-se a les càmeres. N'hi ha de diversos tipus, els quals diferencia per la seva distància focal:
     .Els de 50 mm: Reprodueixen la imatge en les seves proporcions reals. Són els més comuns.
     .Els de focus llarg o teleobjectius: Tenen una distància focal més llarga que els objectius corrents i permeten "aproximar" els objectes llunyans.
     .Gran angular: Té una distància focal menor que els usuals i inclou una major superfície de l'objecte, la gran majoria de les vegades amb certa deformació en els seus extrems.
      .L'ull de peix: Objectiu de gran angular de mínima distància focal que deforma la imatge de manera exagerada, com a conseqüència les línies rectes es presenten corbades i s'estrenyen els detalls de les vores. Només sol aplicar quan es busca deliberadament aquest efecte.
- Control de perspectiva: Corregeixen la convergència de línies paral · leles-distorsió comú a la resta dels objectius-i s'empren sobretot en la fotografia arquitectònica.
- Els zoom: Originalment van ser usats en les càmeres cinematogràfiques. Poden acostar o allunyar la imatge que es vol fotografiar.
- Objectiu macro: Quan es retraten objectes a molt curta distància, es té la possibilitat de corregir les aberracions òptiques.
- Teleobjectius: Cal incrementar l'amplificació (distància focal) i l'obertura del sistema quan es procura fotografiar imatges d'objectes llunyans perquè capti la màxima energia possible. Evitar les excessives dimensions de la cambra, es prepara una lent convergent i una altra divergent. Això permetrà que encara amb una distància focal gran, la imatge estigui enfocada.
- Flash: La seva funció és il · luminar objectes sense llum, o amb llum insuficient. El flaix es va desenvolupar des dels primitius sistemes que recorrien a l'explosió de pols de magnesi fins a les modernes bombetes i dispositius electrònics, que controlen la intensitat lumínica requerida.

 El diafragma, l'obturador i les lents fan possible la projecció de la imatge sobre el material sensible d'una manera adequada. Perquè això passi clarament cal ajustar la distància entre les lents de l'objectiu i la pel · lícula, variable segons la proximitat o allunyament de l'objecte per fotografiar respecte de la càmera. Segons això, hi ha una relació numèrica en l'objectiu, a través de la qual l'expert s'ajusta la imatge a la distància. Algunes càmeres automàtiques realitzar per si soles aquesta operació.

També és primordial assenyalar altres elements de la càmera, així com per exemple un que està relacionat amb l'enfocament denominat profunditat de camp, que es vincula amb l'interval de distàncies dins del qual la imatge per fotografiar, la qual resulta ben definida en l'enfocament . Aquesta serà menor com més obert estigui el diafragma i més a mesura que es tanqui.

Altres elements que poden formar part de la càmera són els filtres, que canvien la manera com una pel · lícula registra colors o valors tonals. Són discs de vidre i gelatina que es col · loquen davant de l'objectiu. De vegades, estan acolorits en funció de l'efecte que es persegueix. Hi ha altres de caràcter especial, com els polaritzats, que corregeixen l'efecte dels reflexos, els ultraviolats, que absorbeixen els raigs ultraviolats, i els infrarojos, que s'usen per fer visibles efectes pobrament il · luminats per la visió comuna.

Principals parts d'una càmera