dissabte, 2 de febrer del 2013

Tècniques d'il · luminació


Hi ha diversos factors importants que s'han de tenir en compte en la                   il · luminació fotogràfica:
Origen:
- Llum natural: És la que aporta el sol, la lluna i les estrelles. Aquestes dues últimes, a diferència de l'astre rei, es caracteritzen seva poca intensitat, i per això rarament s'utilitzen. En canvi, el sol té una llum més intensa. Tanmateix, la llum natural és més difícil de controlar perquè canvia constantment d'intensitat, direcció, qualitat i color.
- Llum artificial: Aquest tipus de llum es pot controlar, però és més costosa i incòmoda d'utilitzar, a part de limitar l'extensió de la superfície que es va a aprovar. D'aquí la seva complexitat. Pot ser contínua (bombeta) o discontínua (flash).
- Nombre de fonts lluminoses: Influeix sobre el contrast i el modelatge de la imatge. Per aquest cas, és recomanable utilitzar el menor nombre possible de fonts i emprar sempre una com llum principal. Amb llum natural pot aprofitar, com llum secundària o de farciment, una pantalla reflectant o una espurna de flash.
- Color: La longitud d'ona de la llum i el color que té l'objecte el determinen, excepte les substàncies fluorescents.
- Direcció o posició de la font respecte a la càmera i el motiu: Cal tenir en compte la llum i l'altura, ja que influeixen enormement en la fotografia.
Els detalls principals dependran de la posició de la font, fins i tot es poden amagar aquells que no tenen importància per al fotògraf. A més, la sensació de volum, la textura i la intensitat dels colors tindran molt a veure amb la direcció de la llum. I si es manipula la llum de manera horitzontal, poden significar tranquil · litat o ambients de capvespre. La direcció de la llum es poden utilitzar de diverses maneres, encara que les tres primeres són les més estudiades i utilitzades pels experts:
    . Frontal: La il · luminació és directa i dóna al capdavant. Amb ella, fan que els objectes siguin plànols, els colors són més brillants. i incrementa la quantitat de detalls. Tanmateix, té un desavantatge: Anul · la textura.
    . Lateral: Quan la il · luminació està de costat. Aquest tipus de direcció accentua el volum i la profunditat dels objectes tridimensionals. Alhora, realça la textura i intensifica el contrast de la imatge. Tot i aquests atributs, dóna menor "informació" sobre els detalls, com ho fa la llum frontal.
    . El contrallum: Quan donem l'esquena a la llum. Quan es vol simplificar un tema conegut, aquest fa que els motius es transformin en siluetes i s'aconsegueix la seva contemplació. No obstant això, anul · la els colors.
        Alta: A diferència de la llum frontal i per evitar confusions, s'aplica des d'un punt alt ia una determinada alçada, per exemple: una persona està dret i el llum està a l'altura del seu rostre.
        Zenital: Ocorre quan s'il · lumina des de dalt.
        Contrapicat: Quan s'il · lumina des de baix cap amunt, és a dir de manera diagonal. És utilitzat molt en fotografies de temes relacionats amb el terror. Verbigràcia d'això és quan una persona il · lumina el seu rostre amb una llanterna i ho apunta des del mentó.
        Contrapicat lateral: A diferència de la llum anterior, s'il · lumina d'una banda, sigui l'esquerre o el dret.
        Difusió o forma d'emanar i arribar a fi: Fa que la vora de les ombres siguin nítides i podem verificar la duresa o suavitat de la imatge. Es nomenaran continuació els tipus d'il · luminació, els quals estan determinats per la grandària i proximitat de la font lluminosa:
- La llum dura: Prové de fonts petites i allunyades, com ara com el sol i les bombetes. El grau de duresa està establert per la distància i la mida. Així mateix, si es vol destacar la textura, la forma i el color, aquest tipus de llum és ideal perquè ofereix el major grau de contrast. També és important destacar que produeix efectes forts i espectaculars
- La il · luminació semidifusa: Prové de fonts més grans i properes a l'objecte. Tanmateix manera ombres definides sense vores nítids. Encara subratlla el volum i la textura, no es produeixen ombres negres i buides i ni el gran contrast de la llum dura. Els colors són semblen apagats, en altres paraules, sense brillantor.
- La llum suau: És summament difusa i amb prou feines genera ombres. La font lluminosa ha de ser molt extensa o, més aviat projectar sobre una superfície molt gran i propera (sostre, pantalles, llenços, etc.). Tot i ser la més agradable i fàcil de controlar, és la menys impressionant. Aquest tipus de llum resol els problemes de contrast. Les ombres són menys importants i li dóna dominància al volum del motiu.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada