Les camères de video

Les primeres càmeres de vídeo, pròpiament dites, van utilitzar tubs electrònics com a captadors: un tipus de vàlvules termoiòniques que realitzaven, mitjançant l'escombratge per un feix d'electrons del target on es formava la imatge procedent d'un sistema de lents, la transducció de la llum (que conformava la imatge) en senyals elèctrics.
L'enginyer rus Vladímir Kozmich Zvorykin desenvolupar el 1923 un sistema de captació d'imatges que tres anys després va ser perfeccionat per l'enginyer escocès John Logie Baird qui va fer les primeres demostracions de transmetre imatges de 3'8x5 cm. a una definició de 30 línies.
En l'època dels 80 del segle XX, es van desenvolupar transductors d'estat sòlid: els CCDs (dispositius de càrregues acoblades). Ells van substituir molt avantatjosament als tubs electrònics, propiciant una disminució en la grandària i el pes de les càmeres de vídeo. A més van proporcionar una major qualitat i fiabilitat, encara que amb una exigència més elevada en la qualitat de les òptiques utilitzades.
La televisió en blanc i negre, que utilitza únicament la informació de la llum d'una imatge, la luminància, utilitza càmeres d'un sol canal de captació. Els sistemes per a televisió en color, que necessiten captar les característiques que diferencien els colors, la crominancia, usen tres canals, cada un d'ells destinat a la captura de cada color primari.

Hi podem distingir dos tipus de camères: 

Segon la seva utilitat:

Càmeres d'estudi i de EFP: aquestes càmeres estan dissenyades per a l'obtenció de la millor qualitat d'imatge possible en funció de la rapidesa amb que s'obté. Estan connectades directament a la sala tècnica de l'estudi, és a dir, són càmeres que només capturen el senyal de vídeo, no poden gravar per si soles. L'operador de càmera treballarà sobre els moviments, emplaçaments, enquadraments, moviments òptics zoom i enfocament, seguint generalment les indicacions del realitzador o director del programa. El tècnic de control de càmeres s'encarrega de la configuració de la càmera: control del diafragma (luminància), colorimetria, detall i altres ajustaments per aconseguir que totes les càmeres mostrin imatges semblants.

Cambres de ENG: també conegudes com Camcorder, porten un gravador incorporat que emmagatzema el vídeo i l'àudio generades per la càmera i el seu micròfon corresponent.

Molts models d'aquestes càmeres poden esdevenir càmeres d'estudi substituint el gravador per un adaptador multicore o triaxial

Segons la seva calitat:

- Càmeres domèstiques: dissenyades completament per a ús domèstic, no aptes per a transmissió. La gran majoria porta poques possibilitats de control de la imatge, la majoria dels ajustos són realitzats de forma automàtica. Avui en dia i amb l'avanç de la tecnologia, la seva qualitat d'imatge ha millorat ostensiblement.

- Càmeres semiprofessionals: són equips relativament assequibles en preu, la seva qualitat és superior a les domèstiques, i encara que són de qualitat mitjana en termes broadcast, s'han tornat populars en aquest àmbit com càmeres ENG, ja que la seva qualitat d'imatge sense ser professional, és molt bona. A diferència de les domèstiques ja permeten personalitzar certs ajustos, com el maneig de l'iris manual, focus i zoom manuals, balanç de blancs, entre altres funcions. En general incorporen 3 CCD, vermell, blau i verd per obtenir un senyal de vídeo RGB.

- Càmeres professionals: càmeres de gamma alta, ús en productores i canals de televisió, el seu cost no és assequible per a l'ús personal. Lliuren una molt bona qualitat d'imatge de televisió i en general són utilitzades per als registres d'imatge anteriors a l'emissió (ENG). No obstant això, poden ser fàcilment adaptades per ser usades com a càmera d'estudi econòmiques.

- Càmeres broadcast: són equips dissenyats per a la indústria televisiva i emissió del senyal. Càmeres d'altíssima qualitat i de costos molt elevats, funcionen només com càmeres d'estudi. Prioritzen obtenir una màxima qualitat d'imatge per sobre la portabilitat de la càmera, per tant de vegades són de grans dimensions i han de ser usades sobre pedestals.