Una càmera fotogràfica és un dispositiu emprat per prendre fotografies, sigui individualment o en seqüència. El seu nom prové del llatí camera obscura,
que significa "cambra fosca" i es refereix a un mecanisme antic per
projectar imatges en el que una habitació (o cambra) funcionava de
manera similar a com ho fan actualment les càmeres.
Les càmeres amb telèmetre enfoquen gràcies a una unitat acoblada de paral·lelatge en la part superior de la càmera:
- Les càmeres reflex amb lents simples permeten al fotògraf determinar l'enfoc i la composició visualment utilitzant les lents de l'objectiu i movent un mirall per projectar la imatge en un micro-prisme de plàstic o vidre inferior.
- Les càmeres reflex amb lents bessones empren les lents de l'objectiu i una unitat de lents d'enfoc (habitualment idèntiques a les lents de l'objectiu) en un cos paral·lel per a la composició i enfocament.
- Les càmeres de visió empren una pantalla inferior de vidre que es retira i reemplaça per una placa fotogràfica abans de l'exposició.
- Les càmeres tradicionals capturen la llum en una pel·lícula fotogràfica o placa fotogràfica.
- Les càmeres de video o digitals usen components electrònics habitualment aquests són charge coupled device (CCD) o fins i tot sensors basats en CMOS per capturar imatges que poden ser transmeses en una cinta o memòria de l'ordinador (Random Access Memory) a l'interior de l'aparell i que permet la reproducció o processament a posteriori.
- Les càmeres que prenen varies imatges en seqüència són conegudes com a càmeres de moviment o ciné cameras a Europa; aquelles que són dissenyades per prendre imatges separades són conegudes com càmeres estàtiques (still cameras). Tot i això, aquestes categories es superposen ja que les càmeres estàtiques són utilitzades habitualment per capturar moviments amb efectes especials i les modernes càmeres digitals fàcilment poden treballar com a càmeres estàtiques o de moviment.
- Una videocàmera és una categoria de càmeres de moviment que emmagatzema les imatges en una cinta magnètica (utilitzant tecnologia analògica o digital).
Les càmeres que prenen fotografies en tres dimensions són conegudes com estèreo càmeres. Per fer aquest tipus de fotografies, les càmeres disposen de dues lents una al costat de l'altre. Per fer fotografies lenticulars disposen de 3, 4, 5 lents o fins i tot més.
Les càmeres amb telèmetre enfoquen gràcies a una unitat acoblada de paral·lelatge en la part superior de la càmera:
- Les càmeres reflex amb lents simples permeten al fotògraf determinar l'enfoc i la composició visualment utilitzant les lents de l'objectiu i movent un mirall per projectar la imatge en un micro-prisme de plàstic o vidre inferior.
- Les càmeres reflex amb lents bessones empren les lents de l'objectiu i una unitat de lents d'enfoc (habitualment idèntiques a les lents de l'objectiu) en un cos paral·lel per a la composició i enfocament.
- Les càmeres de visió empren una pantalla inferior de vidre que es retira i reemplaça per una placa fotogràfica abans de l'exposició.
- Les càmeres tradicionals capturen la llum en una pel·lícula fotogràfica o placa fotogràfica.
- Les càmeres de video o digitals usen components electrònics habitualment aquests són charge coupled device (CCD) o fins i tot sensors basats en CMOS per capturar imatges que poden ser transmeses en una cinta o memòria de l'ordinador (Random Access Memory) a l'interior de l'aparell i que permet la reproducció o processament a posteriori.
- Les càmeres que prenen varies imatges en seqüència són conegudes com a càmeres de moviment o ciné cameras a Europa; aquelles que són dissenyades per prendre imatges separades són conegudes com càmeres estàtiques (still cameras). Tot i això, aquestes categories es superposen ja que les càmeres estàtiques són utilitzades habitualment per capturar moviments amb efectes especials i les modernes càmeres digitals fàcilment poden treballar com a càmeres estàtiques o de moviment.
- Una videocàmera és una categoria de càmeres de moviment que emmagatzema les imatges en una cinta magnètica (utilitzant tecnologia analògica o digital).
Les càmeres que prenen fotografies en tres dimensions són conegudes com estèreo càmeres. Per fer aquest tipus de fotografies, les càmeres disposen de dues lents una al costat de l'altre. Per fer fotografies lenticulars disposen de 3, 4, 5 lents o fins i tot més.
Ens agrada molt aques bloc! Moltes gràcies per la informació que hi ha!
ResponEliminaUs a quedat molt bé el bloc :)
ResponElimina