Van néixer a principis del segle XIX, però van haver de passar quaranta anys perquè la mida dels primers enginys es reduís fins a poder considerar portàtil, és a dir, que pugui ser portada fàcilment per una sola persona.
En els últims anys hem assistit a una petita revolució amb l'arribada de la fotografia digital, amb sensors de milions de píxels, però bàsicament l'ànima d'una càmera ha seguit intacta durant lustres, i l'objectiu, el diafragma i les lents són fins avui en dia les parts més importants i les que marquen la diferència de qualitats entre els diferents models i marques.
Gràcies a una tal Gabriela de la Guarda podem veure d'una passada una petita mostra de l'evolució que han tingut les càmeres de fotos, fins arribar a un curiós rellotge càmera que bé podria haver aparegut en alguna antiga pel · lícula de James Bond, probablement en alguna de les dues que va protagonitzar l'inefable Timothy Dalton.
Els primers models consistien en dos grans caixes de fusta que es lliscaven una dins l'altra per enfocar. En un extrem es trobava l'objectiu i en l'altre un vidre desllustrat que feia de pantalla d'enfocament i que, posteriorment, es substituïa per la placa fotosensible en fer la presa. La màquina s'usava sempre sobre un suport i no va poder subjectar a mà fins que no es van aconseguir pel · lícules i obturadors prou ràpids com per contrarestar les vibracions del pols.
Fins a la revolució fotogràfica provocada per George Eastman amb el llançament de les primeres càmeres Kodak portàtils i les seves pel · lícules prefabricades, totes les càmeres utilitzaven plaques i pel · lícula en fulles, emulsionades pel mateix fotògraf. Les càmeres de calaix i de manxa portàtils, que van ser molt populars durant les tres primeres dècades del nostre segle, utilitzaven pel · lícula en rotllo de diverses mides, però prou gran per poder fer petites còpies per contacte per a l'àlbum familiar.
A finals del segle passat, amb la novetat de la fotografia, van aparèixer càmeres curiosíssimes com ara barrets-càmera, rellotges-càmera i fins i tot pistoles-càmera. A la figura de l'esquerra, tenim un model anglès de 1882.
El 1936 va aparèixer la primera rèflex SLR de 35mm, la Kine-Exacta, molt semblant a les actuals. A la dreta podem veure el model amb els seus manxa macro acoblat.
La millora de les càmeres de 35 mm. que va seguir a la segona guerra mundial, va fer que les càmeres per pel · lícula en rotllo fossin perdent popularitat. Actualment els únics models que sobreviuen són d'extraordinària qualitat i els fan servir majoritàriament els professionals per la seva major grandària de negatiu.
Les actuals càmeres rèflex d'un sol objectiu (SLR) incorporen els majors avenços tecnològics i la major oferta de pel · lícula i accessoris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada